Germà Bel: ''La centralització a Espanya no obeeix a objectius d'eficiència, sinó que té com a objectiu l'homogeneització''

El passat 18 de març del 2014 l'economista Germà Bel visità Igualada de la mà d'Òmnium Cultural Anoia per parlar-nos sobre una de les claus sobre el procés d'independència. Amb el títol "El creixement del suport a la independència de Catalunya és conjuntural o definitiu?", el catedràtic d'Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona analitza els elements que han fet augmentar el sentiment independentista a Catalunya.

Com a economista, quin és per tu un component bàsic de l'alteritat?

No m'havia plantejat mai aquesta qüestió com economista. Pot ser una relació és que molts economistes tenim molt present la idea de l'individu 'sobirà', i per tan de les preferències individuals. Fer el pas de l'individu al grup és només una petita transició metodològica, que només tenen dificultat a fer els que creuen que hi hagi res que es pugui dir 'grup'.

Fent un exercici d'alteritat hipotètic, de quin forma es pot mostrar respecte des d'una visió tan unitària, homogeneïtzant i centralista com la que està tenint des de les institucions espanyoles? Per què és tan important l'exercici d'alteritat que defenses en les teves conferències?

Penso que la millor forma de mostrar respecte és entendre que (i actuar amb conseqüència amb) la idea que aquesta visió com es descriu a la pregunta no és un caprici, sinó una preferència legítima a la que hi dona suport una part molt important del cos social representat i governat per aquestes institucions. Crec que és molt important plantejar-se sempre les posicions i visions dels altres com legítimes (ho han de ser també els mètodes que s'usen per promoure-les), perquè aquesta concessió de legitimitat a la posició aliena és el que fa possible el diàleg entre visions contraposades. I el diàleg és imprescindible en (i entre) societats evolucionades, encara que sigui per constatar que un acord satisfactori no és viable.

S'està fent la pedagogia de sectors afins a “Súmate”, però ubicats en altres parts de la península?

Crec que en altres parts de la península s'està fent massa poca pedagogia, sigui pels sectors que sigui. Com sempre, hi ha individualitats, algunes d'elles molt destacades, que intenten bastir ponts de diàleg, però això no ha tingut -i difícilment adquirirà- prou gruix. Crec que està massa generalitzada una sobredosi de superioritat moral i de displicència amb els arguments que es sostenen en aquesta part de la península.

A quins pilars de la convivència afecta l'aplicació arbitrària d'un política pública en funció d'un o altre territori com és el cas rebut per Catalunya des del govern de l'estat espanyol?

En la meua opinió el principal efecte de l'existència de diferents regles d'equitat dins d'una comunitat política és que s'institueixen ciutadans de primera i ciutadans de segona, que es tradueixen en diferències de drets en molts àmbits, com el cultural, el lingüístic, l'econòmic, etc.

Una pregunta llarga: Quan un possible adoctrinament independentista per part del sistema eductiu català no respon a la causa de l'increment del moviment independentista, però és aquest sistema educatiu l'assenyalat des del govern espanyol com el causant d'aquesta tendència secessionista i en conseqüència, l'argument principal per modificar-lo, no s'està esperant des del govern central crear el conflicte que s'assenyalava de forma hipotètica però que empíricament no existia?

Crec que és més senzill: des del govern central es projecta sobre el sistema educatiu català les conviccions i mètodes que el propi govern central creu que ha de tenir el sistema educatiu, en la perspectiva de ser usat com a eina de construcció nacional espanyola.. L'intent de modificació del sistema persegueix apropar-lo a aquest mètode i objectius, que es considera que en el cas de Catalunya (i altres llocs com Balears) està subvertit.

Quina opinió tens sobre la re-definició de determinats conceptes com “referéndum”, “nacionalidad” o “estado de sitio” que han d'aparèixer en el nou DRAE?

No estic molt al corrent del contingut concret d'aquest canvis. Això sí, em sembla que les institucions centrals, i entre elles la RAE, sempre han tingut molt clar que definir el camp de joc, i també els conceptes que permeten interpretar les regles, és una qüestió fonamental en una societat reglamentada, que es governa de forma vertical i jeràrquica.

En el context internacional actual, el govern espanyol ha confós centralització amb homogeneïtzació? Si és així, per què?

Perquè la centralització a Espanya no obeeix a objectius d'eficiència en l'aplicació de polítiques públiques (com pugui ser el cas de la centralització d'algunes polítiques en el marc europeu), sinó que té com a objectiu l'homogeneització com a instrument de la igualtat formal, que és el nucli medular del nacionalisme d'arrel francesa.

Finalment i fent analogia de conceptes econòmics, en un món que tendeix a la privatització alhora que a la globalització és el procés independentista una mena de privatització, la d'un poble, tant econòmica com cultural?

No entenc el paral·elisme conceptual. Tanmateix, en aquest context, em semblaria de més aplicació el concepte del procés indepedentista com una 'resituacio' en un marc global profundament alterat en les darreres dècades.